Som un Clam reclama una candidatura transversal i unitària a un acte al Maresme

17 de gener de 2026, Sant Andreu de Llavaneres – Aquest divendres, Som un Clam va celebrar una trobada amb més d’una cinquantena de socis, sòcies, penyistes i aficionats i aficionades, sumat a cèlebres figures barcelonistes, van emplenar la Biblioteca Font i Daniel de Sant Andreu de Llavaneres.

Una exposició a càrrec de Joan Camprubí ha donat peu a l’acte en què s’ha detallat la tasca que ha fet durant més de dos anys Som un Clam, escoltant a socis per tot el territori i preparant solucions immediates, amb l’objectiu de defensar els seus drets, alhora, protegint el Barça i evitant l’evolució cap a una societat anònima esportiva.

Pel que fa a les pròximes eleccions, “som aquí per fer pont amb una candidatura unitària. Volem que el Barça torni a ser el ‘Més que un club’. El Barça d’Unicef i no el del Congo. El d’executius professionals i no el de les comissions. El Barça dels socis i no dels que són expulsats. Cal canviar la gestió opaca, totalitarista i individualista. Així com defensar els drets dels socis, que cada vegada estan més debilitats”, ha constatat Joan Camprubí.

Posteriorment, en una taula rodona en què Camprubí, juntament amb altres portaveus de Som un Clam: Miro Molins, Albert Ferrer i Eduard Ros, s’han debatut aspectes com la crisi social, institucional i ètica que viu immersa el club.  La pilota i els resultats esportius no poden amagar una gestió totalitarista i opaca.

Respecte a l’àmbit esportiu, Albert Ferrer va expressar l’alt grau de satisfacció amb Hansi Flick i els joves de La Masia al primer equip, malgrat que els principals executius i impulsors d’aquesta ja no són al club i les seccions continuen sense la primera pedra del nou Palau Blaugrana.

Després, en un torn obert a preguntes, els socis i sòcies han expressat la seva preocupació per la tornada a l’estadi, la falta de transparència, el tracte que reben els abonats i el seguidisme al Reial Madrid han estat alguns dels aspectes comentats. “Els socis tenim poc protagonisme i encara en tindrem menys. Han de ser el centre del club i en els últims deu anys hem perdut 30.000 socis. Avui, es prioritza els turistes i s’expulsa a la Grada d’Animació i a la Confederació de Penyes. El Barça és família, de pares a filles i avis a mares. És important preservar-ho”, exposava Molins.

Ros, en una anàlisi d’actualitat va anunciar l’estat econòmic del club. “El diagnòstic és clar: estem malament. El club perd diners constantment des que aquesta junta va agafar les regnes. Més de 300M€ de pèrdues sense comptar amb les palanques. Devem més diners dels quals el club disposa d’actius. Estem més a prop de l’UCI que de tornar a planta”, va concloure.

La crisi del Barça no és només econòmica, és social i ètica. És per això que Camprubí reafirma que cal una candidatura unitària i transversal per tal de revertir la situació. El Barça ha estat el club social, poliesportiu i democràtic més gran del món. Un orgull arreu on anàvem que a poc a poc ha anat desapareixent.

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Per a més informació, ens podeu contactar a: somunclamsomunclam@gmail.com