CELEBREM EL RETORN A CASA, PERÒ CAL DEIXAR DE MALTRACTAR AL SOCI

Barcelona, 27 de novembre de 2025 – Estem convençuts que un cop acabat, el Nou Camp Nou farà justícia al millor equip del món essent un referent per a la resta de clubs arreu el món. A nosaltres ens enorgulleix i il·lusiona a parts igual haver tornat a casa dos anys i mig més tard. Ara bé, no entenem aquesta alegria desafermada a l’hora de celebrar i fer festes quan l’estadi encara no està acabat. Els socis no saben on seuran i ja es tiren petards amb l’Estadi a mitges. Exactament, què celebrem? L’any d’endarreriment, els 385M€ que ens deu la constructora…?

El que hauria d’haver estat una celebració i moment de comunió entre jugadors, barcelonisme i socis, va ser un despropòsit dedicat als turistes, amb entrades a preu desorbitats i un entrenament previ amb un cost pels socis, el motor real del barcelonisme. El fet d’organitzar una gran festa d’aquest tipus transmet una imatge de propaganda i no de serietat institucional. Cal denunciar que aquest tipus d’actes tenen un clar component electoralista, prioritzant la foto i el relat per sobre de la transparència en terminis, costos i incompliments de calendari.

Aquesta Junta ha potenciat que els turistes segrestin el Camp Nou. Dels 45.000 espectadors que assistiran a cada partit, menys de 25.000 són abonats. Cal urgentment ampliar aquesta xifra amb els antics abonats del Camp Nou o agilitzant la infinita llista d’espera que avança a pas de tortuga des de fa anys. Actualment, hi ha seients que no visualitzen tot el camp, i a aquests s’ubiquen socis, mai turistes. Es podrien prendre mesures per acollir-los i fer als socis partícips. Per exemple, destinar un percentatge d’entrades més alt pels socis i residents a Catalunya o que aquests comptin amb un descompte més elevat a l’hora de fer la compra.

Tanmateix, els pròxims partits com els de l’Atlètic o l’Eintracht, mantenen la mateixa tònica. Ni aficionats, ni joves ni famílies es poden permetre gaudir del nostre Barça, el de tots. Això dificulta l’accés de l’aficionat local i català, repercutint directament de manera negativa al transcurs del joc, la identitat i l’ambient a les grades.

Els socis són qui històricament han sostingut el club i és evident que a poc a poc la seva figura cada cop té menys rellevància, tractant-lo com a un client i no com a un propietari. Fa temps que estem immersos en una improvisació constant i com a socis, demanem garanties reals de participació i transparència en cadascuna de les decisions.

D’altra banda, ara que ja ens hem instal·lat a casa, no seria convenient que tots aquells abonats mantinguessin un seient fix i no haguessin d’anar variant ni sol·licitant les entrades partit rere partit? O és que això només és un privilegi que tenen els VIPs? Els socis abonats (o amb passi) no mereixen continuar vivint en un sistema provisional etern.

Finalment, vam sentir els aficionats reclamar la tornada de la Grada d’Animació de manera continuada. El camp ho demana reiteradament així com el respecte a la figura de Messi cada minut 10 de partit. Per què la junta els expulsa i no els permet l’entrada encara que incrementi controls si cal? És realment millor posar lones? És evident que no.

Exigim respecte als socis, que són i seran, els veritables propietaris del club. Volem saber on seurem a casa nostra i a quin preu, ja que els VIPs ja ho saben, volem que el Barça continuï sent família i no turisme, volem la grada d’Animació al lloc on li pertoca, volem que es redueixi la llista d’espera perquè els joves no tenen accés a abonament. Nosaltres continuarem fent costat al nostre club passi el que passi, com sempre hem fet.

Som un Clam.