Sense veu ni lloc: la grada d’animació, ignorada pel club

Fa temps que la situació de la grada d’animació al Barça és insostenible. El Club va silenciar fa l’EDA i el més preocupant és que, a mesura que s’apropa la tornada al Camp Nou, sembla que la intenció de la Junta Directiva és nul·la en desencallar el tema.

S’han celebrat diverses reunions teòricament participatives per intentar resoldre la qüestió. El problema? Cap representant del club s’hi ha presentat. Cap persona amb capacitat de decisió. Cap feedback relacionat amb tot el que s’ha parlat i proposat. Ni una explicació, ni una proposta clara. Només silenci.

Tot plegat fa la sensació que aquestes trobades només serveixen per “fer veure” que es fa alguna cosa, mentre a la pràctica el club ni escolta ni actua. La grada d’animació és tractada com una molèstia a gestionar, no com una part essencial del club que cal recuperar i cuidar.

Una empresa de màrqueting al volant

La gestió d’aquest procés no recau en cap àrea esportiva ni social del club, ni en cap empresa vinculada al món del futbol o de l’esport. Qui lidera tot plegat és una empresa de màrqueting externa. Una agència sense coneixement del context ni de la realitat de l’afició del Barça, que pren decisions desconnectades del que significa realment l’EDA.

A més, costa d’entendre que cap dels quatre grups actuals que formen part de la grada d’animació han estat tinguts en compte. Se’ls margina, se’ls ignora i se’ls tracta com si no fossin part de la solució.

1.264 seients per l’EDA en un estadi de 103.200

La proposta actual de nova grada preveu reservar només 1.264 seients. Parlem d’un 1,2% de l’aforament total del futur Camp Nou. És un despropòsit. Una grada d’animació tan reduïda no pot aspirar a ser motor de res. I això no deixa de ser una demostració més d’una pauta que es repeteix: la Junta actual vol donar l’esquena a qualsevol grup o espai d’animació i, per tant, reduir el risc que hi hagi corrents d’opinió contràries a ells.

Per posar-ho en context, de la Lliga només tindríem per sota les grades del Getafe o del Girona, que son unes 1.000 persones, mentre equips com el Betis (4.500) o l’Athletic (3.500 compten amb molts més seients tenint estadis reduïts. De fet, la mitjana de la Lliga és de 2.460 seients reservats pels espais d’animació, mentre que a Europa el número creix fins als 8.681.

No és només animar. És identitat

La grada d’animació no és un tema menor. És identitat, cultura de club i sentiment. És joventut, és comunitat i és compromís. Des de Som un Clam reclamem de nou que el club escolti, que actuï, i que deixi de delegar una qüestió tan central en mans de qui no entén què significa el Barça.

Si volem un estadi viu, proper i que ajudi l’equip, cal recuperar la grada d’animació amb ambició, respecte i sentit comú.