DEL BARÇA D’UNICEF AL DEL CONGO

És evident que en el futbol d’avui en dia, cada vegada són més necessaris els recursos econòmics, però cal mantenir l’essència i els valors que ens han portat al més alt del futbol. De vestir Unicef, TV3 o Catalunya a la samarreta, a portar la RD del Congo i fer negocis amb empreses d’origen desconegut. No tot s’hi val a l’hora de fer diners.

Comissions desorbitades, deutes constants i acords de dubtosa procedència resumeixen prou bé el mandat a les oficines d’aquesta junta directiva. Fa poques setmanes es va anunciar que l’empresa Zero-Knowledge Proof (ZKP), amb seu a un paradís fiscal com ho és Samoa, es convertia en el Partner Oficial del Protocol Criptogràfic del Club. Un error greu de gestió, valors i protecció respecte a l’aficionat, pel qual reclamem la seva ruptura immediata i una explicació transparent davant els socis.

El dia de l’anunci, el compte d’X d’aquesta empresa tan sols comptava amb 33 seguidors i avui dia, només segueix a tres comptes: el Barça, Bitcoin i Andrew Tate, misogin confés i a qui la Fiscalia del Regne Unit va presentar 21 càrrecs aquest mateix any, entre els quals hi ha violació, tràfic de persones, agressió i prostitució. És inadmissible i aquest tipus de persones no tenen cabuda a casa nostra.

L’acord també exposa la massa social a productes especulatius, com el token llançat per ZKP aprofitant la notorietat del Barça, fins al punt que el club s’ha vist obligat a desmarcar-se oficialment d’aquest actiu digital i a negar-ne qualsevol responsabilitat. Davant l’allau de crítiques, la Junta s’ha vist forçada a emetre un comunicat desmarcant-se del token, afirmant que no en té cap responsabilitat ni participa en la tecnologia associada, un extrem que confirma la lleugeresa amb què s’ha signat un contracte sense control previ adequat de riscos.

Tot plegat és simptomàtic d’un règim desesperat per tapar l’endeutament a curt termini i d’una mala administració, amb processos de selecció de patrocinadors insuficients i sense el nivell de control ètic, financer i reputacional que un club com el FC Barcelona exigeix.

Ara està previst trencar aquest acord, però el mal i les accions ja estan fetes. Sempre tard i malament. Una més. És per això que des de Som un Clam exigim que no es torni a sotmetre l’escut, els colors i la confiança dels socis a operacions opaques, moralment qüestionables i potencialment perjudicials per a l’aficionat culer.

La priorització d’un model de gestió que posi per davant la protecció de la massa social, la coherència amb els valors del Barça i la transparència, per sobre de l’obtenció d’ingressos ràpids a qualsevol preu.

Fa temps que anem avisant-ho. Des dels endarreriments al Nou Camp Nou, les despeses milionàries en comissions o els més de 380M€ que ens deuen i ningú ha reclamat ni ha donat explicacions al respecte. La mala gestió amb les entrades pel partit contra l’Alabès, en què 7.500 socis i sòcies (segons el club), n’és tan sols una de tantes. El soci comença a obrir els ulls i nosaltres els farem costat. A ells i al nostre Barça, el de tots.

El Barça és dels socis.